Notícia d'una sèrie documental sobre les relacions entre Municipalitat i Església a Mataró (1600-1869) / per Rosa Almuzara
Almuzara i Roca, Rosa


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 825-835

Els Censals de Santa Maria de Mataró. Censals i Junta de la Infermeria / per M. Assumpció Zapata Buxens
Zapata i Buxens, M. Assumpció


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 509-519

Bibliografia.

Narracion verdadera de qvanto ha passado entre el ... archipreste y cabildo de la insigne colegiata de S. Maria de Villabertran y el ... ayvntamiento y regidores de la civdad de Matarò con el ... dotor Francisco Llauder, presbytero y retor de la iglesia parroquial de dicha ciudad, desde qve se empeçò la idea de trasladarse á dicha iglesia parroquial la de la referida insigne colegiata : en pvblico manifiesto de los jvstos atentos procederes del archipreste, cabildo y ayuntamiento y de los excessos de dicho retor, en desengaño de los ilvcinados con la canonica manifestacion que intempestivamente diò à luz publica dicho retor [Fitxer informàtic]



Barcelona : en la imprenta de Maria Marti ..., 1730
1 recurs electrònic (55, [1] p. ; 28 cm)
46 lín., postil·les i reclams. Port. orlada i 1 capll. Reproducció digital disponible a la col·lecció Dret canònic de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.

Canonica manifestacion de los justos motivos por los qvales el Dr. en ambos derechos Francisco Llauder, Presbitero y Retor de la iglesia parroquial de la ciudad de Matarò se ha negado à concurrir en las conferencias de la ideada translacion de la collegiata de Villabertràn del obispado de Gerona, à dicha parroquial y de los perjuycios qve a esta, a los actvales residentes y á los vezinos de aquella Ciudad se avian de seguir de dicha translacion, vnion y supresion de la retoria de dicha iglesia
Llauder, Francesc


Barcelona : en la imprenta de Maria Marti ..., 1730
20 p. ; 28 cm
46 lín., postil·les i reclams. Port. orlada i 1 capll.

Els Vitralls de la capella del Santíssim Sagrament de Santa Maria de Mataró i els seus artífexs / Sílvia Cañellas, Núria Gil Farré
Cañellas i Martínez, Sílvia


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 122 (octubre 2018), p. 5-17 : il. (Estudis) 

L'any 1884 s'inicià la construcció de la capella del Sagrament al solar de l'antic Fossar Gran, a tocar de l'església de Santa Maria. Fou projectada per l'arquitecte Emili Cabanyes en l'estil neobizantí propi de l'època i decorada amb pintures d'Enric Monserdà. Fou beneïda en les festes de les Santes de 1889. La capella del Sagrament ha estat estudiada àmpliament com a projecte que va ser de la confraria de la Minerva: el procés constructiu, el finançament, les pintures i els mosaics. En aquesta ocasió, i per primera vegada, Sílvia Cañellas i Núria Gil, doctores en història de l'art, han estudiat a fons el conjunt de vidrieres que ornamenten la façana de la capella: el context artístic, la iconografia, els artistes que hi van intervenir, el taller que les va treballar, la tècnica emprada i els problemes de conservació dels vitralls.

Els Cartrons de les Santes i el pintor Joan-Carles Panyó (1755-1840). Una mostra d'art efímer de l'època barroca a Mataró / Ruth Garcia López
Garcia López, Ruth


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 121 (juny 2018), p. 15-30 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Notes.

El Museu Arxiu de Santa Maria conserva a la secció de les Santes un conjunt de cartrons pintats que van servir per decorar la nau central de l'església en les festes de les Santes a finals del segle XVIII. Conformen una de les poques mostres d'art efímer que es conserven intactes, després de més de dos-cents anys, a Catalunya. Expliquen amb versets i imatges la vida i el martiri de santa Juliana i santa Semproniana. Se sap que l'any 1772, amb motiu de l'arribada de les primeres relíquies de les Santes, l'interior de l'església estava ornamentat amb diferents elements escenogràfics. Però els cartrons barrocs que han arribat als nostres dies no són de 1772; són de 1779 i són obra del mataroní Joan- Carles Panyó. Així ho va donar a conèixer Rafael Soler a Fulls 97. Ruth Garcia, historiadora de l'art, ha estudiat a fons els cartrons, un a un. En aquest estudi, que és part d'un treball universitari, ens apropa a les condicions socials, religioses i artístiques que estan a la base de la creació d'aquestes peces excepcionals, s'endinsa en la trajectòria de l'autor i presenta un catàleg raonat de tot el material conservat.